Carles IX

Carles IX
	;
Nom original	(sv) Karl IX
Biografia
Naixement	4 octubre 1550 (Gregorià) ; Tre Kronor Castle (Suècia) (en)
Mort	30 octubre 1611 (61 anys); Castell de Nyköping (Suècia)
Sepultura	Strängnäs Cathedral (en)
Monarca de Suècia
	22 març 1604 – 30 octubre 1611 ; ← Segimon III Vasa – Gustau II Adolf →
Dades personals
Religió	Luteranisme
Activitat
Ocupació	monarca
Família
Família	Dinastia Vasa
Cònjuge	Marie de Palatinat-Wittelsbach (1579 (Gregorià)–); Christine de Holstein-Gottorp (1592–)
Parella	Karin Nilsdotter (en)
Fills	Caterina Vasa; ( Marie de Palatinat-Wittelsbach); Carl Carlsson Gyllenhielm; ( Karin Nilsdotter (en) ); Elisabeth Sabina of Sweden; ( Marie de Palatinat-Wittelsbach); Charles Philip, Duke of Södermanland (en) ; ( Christine de Holstein-Gottorp); Gustau II Adolf; ( Christine de Holstein-Gottorp); Princess Maria Elizabeth of Sweden (en) ; ( Christine de Holstein-Gottorp); Christine Wasa (en) ; ( Christine de Holstein-Gottorp)
Pares	Gustau I de Suècia i Margareta Leijonhufvud
Germans	Joan III de Suècia, Caterina Vasa, Cecilia Vasa, Magnus Vasa, Anna Vasa, Princess Sophia of Sweden, Elisabet Vasa i Eric XIV de Suècia

Carles IX (suec: Karl IX) (Tre Kronor Castle, 4 d'octubre de 1550 ^(Gregorià) - Castell de Nyköping, 30 d'octubre de 1611) fou rei de Suècia des del 1604 fins a la seva mort. Era el fill menor del rei Gustau I i la seva segona esposa, Margaret Leijonhufvud, germà d'Eric XIV i Joan III de Suècia, i oncle de Segimon, rei de Suècia i Polònia. Per voluntat del seu pare, va aconseguir, a manera d'apanatge, el Ducat de Södermanland, que incloïa les províncies de Närke i Värmland; però no va entrar en possessió real d'ells fins després de la caiguda d'Eric i la successió al tron de Joan el 1568.

Els reis suecs Eric XIV (1560-1568) i Carles IX (1604-1611) van prendre els seus numerals d'acord amb una història “fictícia” de Suècia. De fet era el tercer rei suec anomenat Carles.^[1]

Accedí al tron per la defensa de la causa protestant durant els temps cada vegada més tensos de les guerres de religió entre sectes competidores del cristianisme. En poc més d'una dècada, aquestes explotarien com la Guerra dels Trenta Anys. Aquests conflictes ja havien causat la disputa dinàstica arrelada en la llibertat religiosa que va deposar al seu nebot i el dugué a governar com a rei de Suècia.

El seu regnat va marcar el començament del capítol final, tant de la Reforma Protestant com de la Contrareforma. Amb la mort del seu germà el novembre de 1592, el tron de Suècia anà a parar al seu nebot i aliat dels Habsburg, Segimon de Polònia. Durant aquells temps de tensió política, Carles veié l'herència del tron de Suècia protestant al nebot, devot catòlic, amb alarma. Així seguiren diversos anys de controvèrsia i discòrdia religiosa.

Durant el període, ell i el consell privat suec governaren en nom de Segimon mentre ell residia a Polònia. Després de diversos preliminars, els Riksens ständer obligà a abdicar del tron a Segimon en favor de Carles el 1595. Aquest fet inicià gairebé set dècades de guerra esporàdica perquè les dues línies de la dividida Casa de Vasa persistiren a intentar refer la unió entre els trons de Polònia i Suècia oposant-se a les reconvencions i les guerres dinàstiques.

Molt probablement el resultat dinàstic entre Suècia i Polònia casa de Vasa s'agreuja i radicalitzà els actes posteriors dels prínceps catòlics d'Europa als estats alemanys com l'Edicte de Restitució. De fet, es va agreujar la política europea per l'abandonament o la prevenció en solucionar esdeveniments mitjançant la diplomàcia i compromisos durant el gran vessament de sang que fou la Guerra dels Trenta Anys.

↑ Article Karl a Nordisk familjebok

[1] Article Karl a Nordisk familjebok

[1]